16 de novembre de 1999.
Si hagués de definir la sensació que tinc quan veig el doctor que m'ha operat, en Rochy, seria el d'aire fresc.
Ve tot perfumat, elegant.
Dóna sensació de benestar i confort. No em fa mal res. No tinc res. però té una pega. S'hi està poc i li has de treure les paraules de la boca. No parla. És mut.
Avui ha vingut ala 13:00 hores tocades. Ha vingut amb un ajudant seu que és zipizot amb unes dents espantosament de conill, castellanoparlant i que va ser qui em va "prendre declaració" el dia 20 de setembre i que el vaig veure a la zona de pre-operatoris.
He estat tant contenta de veure'l que m'he emocionat. "Oh, que bé!!!!, ha vingut" i ell tot seriós m'ha respost: "Jo vinc cada dia" (I una merda. Pots venir cada dia, però no entres a la meva habitació!).
També, m'ha comentat que "no hauré de fer rehabilitació del peu" (és a dir, rehabilitació mecànica en un centre especialitzat com el CERVA); que la meva "rehabilitació serà caminant"....
No s'hi ha quedat ni un minut. 15 segons i llestos.
En vull més!!!!!