Ness
per en 10 Maig 2011
793 Vistes

19 de novembre de 1999.

Tot el dia esperant l'hora agradable. En Rochy.

Ve sempre com si hagués sortit d'una capsa. Perfumat i ben vestit. Llàstima que sigui tant lleig. Tan gras, tan excessivament bronzejat. (Sor Consuelo, el coneix com "sí, aquel doctor morenito ")... avui portava una camisa blanca, americana i corbata amb casetes de colors. I les ungles ben arranades per no dir, arrodonides...
 

Ha vingut en mala hora perquè m'ha trobat amb els estris de menjar a les mans. Hora de dinar. Amanida, peix amb suc i bolets, pa...

Ara ja li començo a conèixer la veu. Quan la hi sentit al passadís, ho he deixat tot, he apagat la ràdio -feien una sonata de Beethoven- i el cor m'ha sortit disparat! Com més malament em trobava, fa una setmana, la seva presència em feia de calmant. Ara ja no tant...només quan ell està entre les quatre parets de l'habitació; quan parla, que parla poc; quan somriu, encara més escàs de trobar. És tan sec, tan tranquil, tan ràpid que em fa sentir incòmoda! Si pogués l'hauria retingut indefinidament, l'hauria xuclat talment com ho fa l'energia negra dels forats de l'espai.

M'ha tocat els dits i me'ls ha fet moure i, tot en 15 segons.... No em permet preguntar-li res, el temps se m'escola.

M'ha trobat bé el peu. M'ha dit que la setmana que ve, si tot millora al mateix ritme em donarà l'alta. "Com haig de marxar?"; "en cotxe". El dit petit el tindré bastant temps sense tacte -es veu que devia seccionar el nervi...-. Res greu,  segons ell.

Les emocions m'han canviat. D'alegria intensa, a punt d'explotar, a gran tristesa quan ha sortit. La calor és un mal símptoma...

Avui ha vingut amb la Infermera i, abans d'entrar, ha trucat a la porta i ha exclamat:

-Es pot?

I jo emocionada:

-!

Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.