Ness
per en 2 Maig 2011
444 Vistes

14 de novembre de 1999.

Avui ha vingut una monja de l'Hospital: la Superiora. Es diu Pilar i és una bruixa -no com jo!-. M'ha vingut a amenaçar. Menjo poc i vaig restreta però a ella això no li treu el son. menjar poc, per a ella és més important, perquè si no em dóno ànsia, em treurà els calmants i de moment, només faig règim de calmants. "Si no comes, te quitaremos los calmantes!" ha dit amb cara de mala llet!.

Com vol que tingui gana, si des d'ahir que no he anat de ventre!?. (Al·lèrgia a l'anestèsia)

Al cap d'una estona es presenta una infermera amb un laxant: Duphalac. Des de llavors les coses van funcionar molt bé.

Vaig anar al cap de poca estona i la gana va tornar.

He menjat com una reina. Canelons, amanida, vedella i molta aigua. I per berenar: Suc de fruita i pastes que m'ha portat el pare.

Ara estic tranquil·la. El pare llegeix "jo, no sóc espanyol" i jo escolto la 4a simfonia de Joahannes Brahms.. Reconforta tant com tenir en Rochy perfumat al teu costat.

Dormo poc i malament per culpa de les males posicions al llit. Dormiria tota una setmana amb la son endarrerida.

Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.