Dijous 25 de novembre de 1999.
En va passar una!!!
Mentre acabava d’escriure les darreres vivències, cap allà a les 9 del vespre han trucat de l’Hospital de Sabadell: havien portat el Joel a Emergències. Havia sofert un desmai...
Ma mare s’ha atribolat molt i li ho ha comentat al pare que acabava d’arribar. Ell se n’ha anat volant!
Un pèl més assossegada, ha pensat a trucar un dels seus cosins –el que va venir a veure’m el dia que va nevar-. Hi anirà. Més tard ha trucat informant a la mare que el Joel havia patit un atac epilèptic. Aleshores he recordat una cosa que m’ha dit el meu germà a l’hora de dinar: “Malgrat que he begut poc vi, em trobo enterbolit” (sort que no ha agafat el cotxe, perquè sinó...). Al cap d’una estona ha trucat el pare dient que havia repetit l’atac. En total dos! Comitiali morbo bi correptus est. Ara són les 9:45 i el Joan ha vingut a buscar ma mare per dur-la a l’Hospital. Està desfeta! I jo, sola i nerviosa.