Ness
per en 17 Novembre 2011
538 Vistes

Dimecres 24 de novembre de 1999.

Estira’t, que estàs molt tensa”. No m’ha deixat mirar res. Tot i així, obrint el guix, he fet els primers crits. Estava molt nerviosa i ell per deixar-me feta un nyap emocionalment, ha deixat caure: “Això dels nervis no pot ser. És molt preocupant. haurem de donar-te hora al metge dels nervis perquè et recepti quelcom...”.

Després de serrar-me el guix ha vingut la tortura xina: Les grapes de les ferides, tres en total. Malgrat tot encara estava un pèl inflat i el peu semblava ben bé obra del Dr. Frankenstein.

Torn de preguntes:

1. La muntanyeta que em feia sobre el peu, desapareixerà?

-Sí, ha estat gràcies en haver-te’l girat.

2.  Aquests dies m’ha fet mal a la cama, a la part de fora, què m’hi  va fer?

-Et vaig treure un tros d’os per fer-te una falca entre articulacions (més fresc que una rosa: el “Carnisser de Sant Rafael”).

3. Com em quedarà el peu, més petit o més gros?

-Més petit, segurament.

Si m’hagués continuat parlant, de ben segur que m’hauria tranquil·litzat! Avui he descobert, que malgrat sigui un poca-solta, té una veu preciosa i meravellosament dolça.

Iode a discreció i unes gases adhesives a la cama.

1. Llavors m’han posat una capa tova de protecció

2. Una mena de mitja, des del peu fins a dalt de tot de la cama;

3. Una bena bastant transparent al voltant del peu i de la cama

4.  Per acabar, el guix.

Mentre em modelava el guix, m’ha agafat el peu i m’ha dit amb vehemència: Empeny tan com puguis contra meu, encara que et faci mal... com que no tenia forces, ha estat ell que s’ha inclinat sobre meu, tot el seu enorme cos sobre el meu peu.. també s’ha queixat que no doblegava prou el genoll...què es pensa, tot no pot ser!

 

Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.