Dimecres 8 de desembre de 1999.
Ahir per TVE-Sant Cugat van dir que la Mars Polar Lander només "havia sentit soroll de silenci". Ja m'estranyava a mi que sentissin res!! A més de copiar-se de mi, clar. Soroll de silenci sento... Un vers d'un poema que vaig comprondre en una classe de la Núria Llorens a Història de les Idees artístiques II. Parlaven dels poetes anglesos del S. XIX i fins i tot en va llegir un. A mig va parar i va dir: No sentiu sorolls a fora? A fora tot estava silenciós! Era un dia primaveral del mes d'abril; els pollancres estaven florits, fulles platejades al sol. Naturalesa viva...quin rotllo fer classe!
Nova comparació per al Rochy: Quan camina fa tant soroll que sembla una estampida de cavalls al galop i al trot.