11 de novembre de 1999.
Ara estic a l'habitació 324 de Sant Rafael.
He ingressat cap allà a dos quarts de 4 i escaig. TINC UNA HABITACIÓ PER A MI SOLA!!!
Tinc la muntanya a la finestra, emmarcada com si fos un quadre. De nit, hi ha la llum del maquillatge de l'església del Tibidavo. L'única cosa que hi sobra, dintre l'estança és un sant cristu. Clar, és un hospital, sant....
S'acosta el dia.
I les feines de rutina han començat:
M'han resurat els pocs pèls que tenia a la cama dreta -la Teresa em va depilar la setmana passada- i, m'han pres la Pressió Arterial: 7-11. Començo amb nous rècords. Pressió normal, 9-11.
Hi ha hagut les preguntes de rigor: Fumes? -no. Beus? -no. Drogues? -No. Quina religió practicava? -Cap, per evitar riscos....
El sopar, ben d'hora. A les 8 p.m. (Sort que no estava a Alemanya, allà encara van més d'hora!).
Era bo però no me l'he pogut acabar. Tot ben dolcet, com a mi m'agrada.
Amanida escarransida; pollastre (pit grossíssim) amb patates fregides i pa; 4 petits suís, dels que només me n'he menjat 2. Aigua de l'aixeta.
Cap a dos quarts tocats de 9 ha vingut el Joel, però s'hi ha estat poc; i, al mateix temps, m'han injectat un anticoagulant, a la panxa. També, m'han portat un altre coixí perquè l'altre que hi havia, era massa pla.
No tinc son.
Estic molt nerviosa. No tinc rellotge i no sé quina hora és ara.
Tinc un gust estrany a la boca. Gust de sang. Deu ser l'anticoagulant?