Ness
per en 28 Gener 2012
1,985 Vistes

Divendres 28 de gener de 2000.

2/4 de 4 entràvem al consultori 5 però ell estava al nº 6. La primera part ha estat bastant breu.

La xarnega de la infermera, la Pilar, m'ha preguntat per què veníem i, jo li he dit, que si jutgem el què em va dir la darrera vegada, per treure'm el guix. Però és clar, una cosa és el que diu i l'altra, la que farà... Al final, em vaig assabentar que ni ell sabia què.

Com que no sabia què, el més segur era enviar-me a fer una RX de control per saber si era o no convenient treure, d'una vegada per sempre, el guix.

Un cop feta la RX ha començat el show.

D'entrada, la Pilarrrrr, aragonesa -tal com indica el nom i la manera de parlar- i la seva intolerància, m'ha dit que era RADICAL perquè sempre parlava en català amb el Rochy. Ella no és RADICAL que sempre em parla en castellà -o ho hauria de dir "aragonès?-. En quina llengua li hauria de parlar a un doctor català, en rus? En Rochy no ha obert la boca perquè la seva dona també és xarnega.

Per distreure el radicalisme espanyolista de la infermera, li he explicat l'anèctota de la yankee a Sant Rafael.

-Allà, als EEUU, no en diuen peroné sinó fíbula -ha explicat en Rochy.

També li he preguntat si la grapa es podria despendre.

-I tant que sí i l'injert....EMPELT. Llavors s'hauria de tornar a posar.

Quan ha arribat l'hora de treure'm el guix i veient que la mare faria més nosa que servei l'ha fet fora.

-Tothom fora!

Però el meu germa no s'ha mogut de lloc.

-Quin neguit!!! ja n'hi ha prou amb una malalta!-I tot continuant amb la Pilarr, ha dit: la Noemí no te la creguis que fa molta comèdia, només te la pots creure un 10%.

-Com a que a vostè no li han fet...

Com si sentís ploure.

Val a dir que no m'ha fet gens de mal.

-Amb què hauré de caminar, a partir d'ara?

-Amb unes sabates...

-Amb alça?

-No cal. Potser que portis bambes. N'has portat mai?

-NO. Com volia que en portés si el PEU no havia estat mai NORMAL?

Amb altres precs i preguntes ha deixar entreveure que canvia més que un girasol. Si abans em va dir que el PEU quedaria més petit, ara ha dit tot el contrari.

Amb tantes preguntes com li he fet, m'ha deixat anar si el tema mèdic m'interessava. Home, per desxifrar tot el merder se n'han de tenir moltes ganes....

Avui anava bonic. Pantalons foscos, camisa blavosa i corbata d'un color trencat negre i violeta.

Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.