login
Inicia sessió

register
Registra't

Rocherades

Esdeveniments

Dimecres 5 de gener 2000.

Ahir va fer 8 mesos de la carta amb foto del Netanyahu, molt més petita que la de l'Elsa però amb carta i signatura autògrafa de Bobby Brown, Ministre del Primer Ministre pels Afers de la Diàspora, cosa que ella no té. He he...

Ahir, també vaig trobar el diccionari d'anglès que estava cercant feia dies. La paraula en qüestió és Prone, semblant a la paraula que fa servir en Rochy a l'informe de l'alta: "Pronado". Significa INCLINAT. En català podria ser porn o pronació.: Rotació de l'avantbraç, fent que la mà s'obri en un costat a un altre. El meu peu estava inclinat.

Els espanyols no paren. Van tornar a detenir independentistes bascos i, ara demanen ajuda als ciutadans bascs perquè siguin ells que descobreixin els cotxes bomba que E.T.A. prepara per l'ocasió. Espero que no els trobi la sorpresa! Millor que se la trobin, però que sigui massa tard perquè llavors farien un gran favor als ciutadans bascs!

Ehud Baraq continua donant-se pel cul; al seu costat, Rabin, encara era massa bon xicot...

Els russos no s'esperaven que els sortís tan difícil això de conquerir Grozni. Que es fotin!

Comentaris (0)16-01-2012 19:33:28REFLEXIONS

Explicacions

Divendres 31 de desembre de 1999.

Avui és un dia diferent, estic nerviosa. També tinc la regla, no tinc gana i estic amb la incertesa de si vindrà o no en Rochy.

Sí que hi era!

Ha vingut tard, a dos quarts de quatre i, per tant, jo també he entrat tard, entre 3/4 de 4 i les 4. I a més, encara m'ha fet esperar!

-Què, com anem?

-Molt malament.

-I com és això?.

-Em fa molt mal.

-És del tot normal!

-Encara que se m'adormi?

-Sí. Et faré fer una RX per la setmana que ve i si està bé, et canviaré de guix...

-No me'l treurà, només me'l canviarà?

-Exacte!. Ja camines?

-No. Encara em fa molt mal.

-Ho has d'intentar, encara que te'n faigui. És més, si et fa mal encara has d'intentar-ho més. En altres casos, quan fa mal és mal senyal però en aquest cas, NO. Si et fa mal vol dir que anem bé.

I el pare...-I suposo que el peu deu haver estat molt ramenat, oi?

- I tant!, i tant si va ser remanat! Hi han ossos i músculs que ara treballen quan abans no ho havien fet

-No em va dir que l'operació tindria efectes secundaris!- I amb molta ironia ja que se'l veia molt content ha dit:

-Això deu ser EFECTE 2000.

Se m'ha avançat i m'ha desitjat BON ANY NOU.

-Igualment!

Ha estat el Joel que l'ha vist entrar al seu despatx. Ha vingut tard. la infermera que no era la xarnega de sempre, estava nerviosa perquè no arribava. Ens ha sembla que l'havia trucat. Al cap de poc, ha fet acte de presència. No li he sentit soroll d'estampida de cavalls.

Anava ben mudat. Portava un conjunt gris balvós i una camisa verd clar, molt semblant a ocre. i una corbata amb figures apinyades, de color marró clar. També anava perfumant. Feia una olor bastant empalagosa. Crec que se l'ha canviat...

Tampoc no portava ulleres de muntura gruixuda.;devia portar lentilles. No li quedava tan bé. I quin nas que té!!

Però quina diferència! Realment em trobo molt millor havent sortit de la seva consulta que no pas abans d'entrar-hi.

El dia 7, al migdia tinc RX i de visita a 3/4 de 6. Fins aviat!

Comentaris (0)10-01-2012 18:45:56DIA D

Massa bonic, impossible.

Divendres 31 de desembre de 1999.

He tingut un somni ben estrany.

He somniat que era a un lloc semblant a Sant Rafael. També amb monges però, jo podia córrer, caminar i pujar escales. El peu era normal. Hi anava amb la mare. Era un lloc força fosc. també hi havia la infermera d'ell, la xarnega "aragonesa". Em treien el guix. No em feien mal. Estava asseguda al llit que tenien a cures de St. Fèlix. Feia sol i el teníem de cara. Quin alleujament quan me'l treien (Quan m'he despertt era tot el contrari: portava guix i el peu em feia mal).

Comentaris (0)10-01-2012 18:18:38ONÍRICA

Peu girat

Dimecres 29 de desembre de 1999.

Avui he tingut un somni del peu, molt macabre.

És el primer que ja no porto guix. Això del guix ja està superat.

He somniat que estava dintre del dipòsit de cadàvers -amb aquells micròfons penjats al sostre-. Jo estava asseguda damunt d'una taula metàl·lica amb una aixeta incorporada i un desguaç. Al meu voltant tot de compartiments per guardar-hi els cadàvers. El Rochy no hi era. Hi havien 2 metges joves parlant del meu peu que s'havia d'operar...com que es GIRAVA S'HAVIA DE CORREGIR.

De fet, és un problema que intento corregir SEMPRE que me n'adono.

Comentaris (0)09-01-2012 19:10:13ONÍRICA

Inocentades

Dimarts 28 de desembre de 1999.

Avui, la mare ha caigut de quatre grapes amb el Ramon Benet.

-Tinc un regal molt bonic per a tu però l'hauràs de venir a buscar cap al migdia.

-Ah si? i què he fet per merèixer-lo? Ara tinc ganes de saber què és, em fas patir...

-Mira a l'aparador....

-Ah!!!! 28 de desembre! Ramon ets un dimoni!!

Comentaris (0)09-01-2012 19:00:55ALTRES

Afers internacionals

Nadal 1999.

El NAZI de l'Aznar ha anat de visita a Israel. Primer anirà, per quedar bé, amb els israelians i, el plat fort, amb aquell terrorista que l'han elevat a Cap d'Estat: Arafat. I com és sempre tradició, -de mala política carecterística d'ell- a cada part, parlarà malament de l'altre. Ui, Baraq, l'Arafat és un terrorista. Ui, Arafat, els jueus són uns criminals!, etc.

A més, per acabar-ho d'adobar, en missions estrangeres n'ha dit una com un campanar:

"La pau no s'aconsgueix amb dinamita". Dubto que estigués pensant amb "Palestina"...més aviat diria, que amb la seva obsessió: ETA. Els franquistes i els àrabs sempre s'han entès molt bé. Ja a l'any 67, amb el ministre d'estrangers espanyol i franquista, López-Bravo va donar el seu suport incondicional a Egipte en la Guerra dels 6 dies. Tot un esdeveniment: un documental francès sobre aquesta guerra va afirmar que Israel, la guerra la van tenir guanyada en un tres i no res. Els 6 dies era per assentar les posicions però allò important, les forces enemigues van quedar destruïdes abans no acabessin d'esmorzar. Chapeau!

Una vegada en "Donks" ens va dir: A La Vanguardia -potser hauria d'haver dir, EL PAÍS- va sortir una caricatura en que es veia l'Aznar agafat de la maneta amb Arafat....No podria ser d'una altra manera. Quan veig la imatge de Franco bavejant d'emoció donant la mà a Hitler fred i malhumorat -va afirmar que no suportava Franco perquè era impuntual!-, veig sense proposar-m'ho l'Aznar amb Arafat. Dos feixistes, per segona vegada en la Història.

Hitler va ser ajudat pels àrabs en la legió estrangera de la Wermacht. Justament Abdel Kader, un dels líders "palestins" cosí del Muftí de Jerusalem hi va anar. recordem que Franco anava escortat per la famosa guàrdia mora. Acabada la guerra, un cop van pujar els nazis al poder, al 39, a sabadell hi havien moros asseguts de manera informal en cantonades. Les dones catalanes, espantades deien: Sobretot, les dones que porteu dents d'or, no els saludeu, no els rigueu, perquè si us les veuen us les arrencaran! Tampoc no és ben bé el mateix que Hitler, però vull dir, que els espanyols -dretes i esquerres- sempre han sentit predilecció per aquesta gent tan bàrbara.

Els Txetxens han fet escalibada de russos: 600 membres de les forces d'assalt. Nois, no gasteu gaires municions, que encara en queden!

Comentaris (0)09-01-2012 18:54:44REFLEXIONS

Canvis

Dimecres 22 de desembre de 1999.

Algú s'ha despenjat d'una visita programada.

Avui han trucat del Taulí per dir que demà, el dia 23 de desembre a les 9 del matí, el Joel té visita amb el Neuròleg Oriol de Fàbregues-Boixar i Nebot, en comptes del dia 26 de gener de 2000.

Avui aquest matí hem entrat a l'hivern. No he notat el canvi.

Diuen que hi haurà un canvi al 2000. Si el canvi m'ha de comportar feina, parella, estabilitat professional i menys dolor al PEU NOU, jo ja m'hi apunto. Diuen que no hi ha res impossible però a mi tots els impossibles em cauen al damunt com una mala estrella.

Comentaris (0)08-01-2012 19:02:29ALTRES

"Pet parabòlic"

Dilluns 20 de desesmbre de 1999.

Avui el Joel ha anat al CAAP (Centre Ambulatori d'Atenció Primària) a canviar de metge.

Avui tinc torticoli a l'espatlla dreta. Normal m'ha de venir la regla el 24/12/1999.

El peu em fa mal. Quina novetat! Tinc el taló consentit des que vaig picar amb el terra del lavabo.

Avui també fa 3 mesos de la primera visita a St. Rafael. Hi havien els doctors alemanys i jo vaig ser TONTA de no donar-los les gràcies en alemany. Danken schön!.

I avui fa 26 anys que un altre "Blanco", el Primer, va fer un pet parabòlic.

Comentaris (0)08-01-2012 18:50:06RECUPERACIÓ

Parèntesi

La veritable història de "José Martí".

Així era tal com ho escrivia l'oncle del meu pare, però, tal com era la seva germana, i mare del peu pare, la Dolors Martí Morera, ella ho hauria escrit en català: Josep.

Aquest senyor va morir, segons unes informacions dites molt fluixet, dintre d'un cinema X. Ell era diabètic i, encara recordo quan venia a casa i es prenia un cafè. Ja teníem la sacarina a punt. També li agradava molt el verd i el picant i, se suposa que en un moment d'eufòria, va anar al cinema a divertir-se i s'hi va quedar. Hom pensa que va ser una mort "dolça".

Ell era del morro fort. es creia totes les bajanades que deien dels socialistes: eren d'esquerres.

També, en deia d'altres que, si ara visqués se'n tornaria a la tomba pitant perquè no voldria reconèixer res del què diuen certs llibres. Parlant-ne amb el meu germà, sempre recordem les seves ximpleries apreses com un lloro: Si la URSS estaven com estaven era culpa de la CIA i el Vaticà. El que no va poder saber perquè es va morir molts anys abans no sortís un llibre sobre les experiències d'uns metges allà, a la URSS, que deien tot el contrari: Si hi vivien malament era per culpa d'Stalin. Fins i tot, una de les màximes de la nomenclatura, la mare del Mercadé, assassí de Trostki, havia afirmat que "Com era que tant de temps s'havien cregut tota aquella mentida!".

"Que tenen a veure els collons amb el rosari", deia i, jo li vaig contestar: QUE TENEN BOLES.

Comentaris (0)07-01-2012 21:05:39REFLEXIONS

Fer temps

Dimecres 15 de desembre de 1999.

Avui el pare ha hagut d'anar al Taulí a parlar amb una de les bruixes assistents socials. La mare es va aesverar MASSA.

Ara necessiten un informe mèdic del meu Rochy que digui quant de temps necessito per recuperar-me. Se suposa que de 3 a 6 mesos, però la Vella només s'hi podrà estar 1 o 2 mesos ingressada.

A 3/4 de 4 ha anat a veure el Rochy per demanar-li un informe. Jo estava tant nerviosa com hagués estat jo la que hi anava! Com s'havia d'esperar, no hi era perquè els dimecres no ve: només dimarts i divendres.

Avui el matí ha vingut la Dolors Martí, cosina del meu pare, ja que ella és filla del seu oncle. Ha vingut a donar-li les gràcies per haver fet una mica de parlament en el funeral del seu pare. A més ens ha portat un pastís de ieme cremada que serà recordat com una de les visites més reeixides....

Comentaris (0)07-01-2012 20:49:26REFLEXIONS

Coses

Dilluns 13 de desembre de 1999.

Ahir tot el dia em va fer MAL la cama. Es notava que feia el mes de la intervenció. Aquesta matinada m'he llevat per pixar i he perdut l'equilibri, cosa que m'ha fet picar la planta del peu enguixada, a terra. Me n'he sentit ja que després no he sabut trobar la posició a dins del llit. M'ha costat adormir-me de nou.

M'he fet mal. Si no et mous no passa res.

Ahir ni asseguda, ni estirada al llit, ni dreta "caminant" o sense recolzar el peu a terra. Al moment d'asseure'm ja sortien les inflors.

Els paletes dels vessinus ens han provocat una esquerda a l'habitació de la Vella, que va de dalt a baix. Ma mare vol saber si tenen permís d'obres.

El Joel ha anat a Barcelona a classe al Liceu i si tornant té temps, passarà pel carrer Sant Quirze a preguntar a una gent que té una botiga, sobre l'esdeveniment ocorregut el dia 25 de novembre -crisi comicial- a la Plaça de Sant Jaume, ja que aquella dona hi estava per les immediacions. Això servirà per explicar-ho al Dr. castell i prendre mesures perquè no sabem res de la visita al Taulí.

Ahir van trucar els "Amadeus". Volien saber què ens havia dit el Rochy.

L'Assumpta -Sunteta- encara no ha trucat ni ha vingut. Li deu fer molta mandra haver de venir; prou que va trigar a venir a l'Hospital, una mica més i no em troba.

Comentaris (0)07-01-2012 20:39:03REFLEXIONS

Guix III

Diumenge 12 de desembre de 1999.

Un altre somni al voltant del PEU.

És una altra variant.

He somniat que el peu dret podia fer els mateixos gestos que l'esquerre; estirar fent que la punta fos punxeguda, com les puntetes de les ballarines clàssiques. És clar, no portava guix... (Ja em va avisar el Rochy que el peu no serà mai igual que l'esquerre, no podràs fer els mateixos jocs...mai . Ni abans ni després de l'operació, marcada per a tota la vida!)

Comentaris (0)07-01-2012 20:16:47ONÍRICA

Què és l'Amistat?

Dissabte 11 de desembre de 1999.

Somniar amb persones que abans pensava que érem amigues meves, crec que podria ser una mala senyal. la Chessy i l'Elsa. Em podria preguntar si alguna vegada n'he tingut alguna.

Quan estava sola, sense conèixer a les dues Martes, sense parlar amb l'Elsa, ni dirigir la paraula a la Blanca, sense confiar en ningú i fent-m'ho jo sola, em sentia millor. Sense demanar favors ni excuses. No demanar res a canvi de res. Em pregunto, fins a quin punt l'Olga és amiga meva...I la Laura, què?

Comentaris (0)07-01-2012 20:11:34REFLEXIONS

Peu nou, roba nova

Divendres 10 de desembre de 1999.

A les 5 p.m. ja hi érem. A 5 mintus per dos quarts de 6. Ell només m'ha visitar el rècord de 5 minuts. Després d'esperar 5 minuts ha entrat ell tot rient de tot. -el Joem feia de "perritu" olorant-ho tot.

Quin plaer!

-Què com anem?

-Bé...si m'ho hagués preguntat el dilluns, hauria dit que fatal! Des del matí al vespre!

-Però ara no et fa mal?

-Ara no, al vespre, sí.

-Això ho deu fer perquè et mous molt...(què havia de dir..?)

-Doncs ma mare pensa que és just al contrari.

-Doncs serà perquè no et mous gens... (embolica que fa fort!).

-Avui m'he mogut força però cap al vespre el peu se'm carrega. El guix em baixa i se'm clava als dits.

-Bé, doncs, si el guix està bé ja demanaré que te l'aixequin el guix.

I m'ha enviat a fer una RX com la que em van fer a Sant Rafael. Abans d'acomiadar-nos fins al cap d'una estoneta, li hem comentat com n'era d'horrorosa la lletra. La carta/informe que ens va fer la vam voler desxifrar i a la farmàcia habitual no van entrendre res, per la qual cosa, ell va comentar que en no ser cap medicament els era més difícil entendre ja que poc o molt, els medicaments tenen un traç específic.

La mare li va comentar:

-"No hay mal que por bien no venga".

-Què vols dir amb això?

-Que des que la va operar ara té més gana (quan em van operar pesava 44 kg. Al llarg de tots els anys universitaris no vaig passar dels 44. Vaig entrar-hi amb 39,5 kg. No menjava gairebé gens). La roba que té ja no li entra...

-Millor: PEU NOU ROBA NOVA! Bé, fins després!

Comentaris (0)31-12-2011 20:49:18ROCHERADES

"Estampida de cavalls"

Dimecres 8 de desembre de 1999.

Ahir per TVE-Sant Cugat van dir que la Mars Polar Lander només "havia sentit soroll de silenci". Ja m'estranyava a mi que sentissin res!! A més de copiar-se de mi, clar. Soroll de silenci sento... Un vers d'un poema que vaig comprondre en una classe de la Núria Llorens a Història de les Idees artístiques II. Parlaven dels poetes anglesos del S. XIX i fins i tot en va llegir un. A mig va parar i va dir: No sentiu sorolls a fora? A fora tot estava silenciós! Era un dia primaveral del mes d'abril; els pollancres estaven florits, fulles platejades al sol. Naturalesa viva...quin rotllo fer classe!

Nova comparació per al Rochy: Quan camina fa tant soroll que sembla una estampida de cavalls al galop i al trot.

Comentaris (0)26-12-2011 19:11:59REFLEXIONS

Pàgines: 123456  <>