login
Inicia sessió

register
Registra't

Rocherades

Articles de la categoria: ONÍRICA

Una altra vegada!

Divendres 11 de febrer de 2000.

Un altre somni.

Anava a l'Ambulatori Sant Fèlix amb el pare. Hi havia molta gent. Era a l'antiga, l'hora es demanava a baix. En comptes de de l'Esther hi ha la Laura, i li demano consell. Al Rochy el veig poc, em dóna un paper pel dia 18 de febrer, a la tarda.

Eureka!!!, sóc una gafe, és la segona vegada que somnio una cosa i després passa.

El fet que no l'hagi vist ha estat que NO HA VINGUT. i a més, tindré hora amb ell el dia 18, tal com he somniat.

Comentaris (0)18-04-2012 14:42:08ONÍRICA

Alemanya

Diumenge 6 de Febrer de 2000.

Un somni.

"Anava en tren de la RENFE, amb aquells de rodalies, els que van a Lleida. El tren era llarg. Entre vagó i vagó, hi havia un fregadís entre ferros i això feia que sortissin guspires de foc. Amb el vent i el continu fregadís, jo pensava que s'acabarà calant foc de debò dintre del tren. Jo anava al tren amb el Joel (i en algun moment, fins i tot el pare). El Joel està en uns vagons més endavant. Corro cap a ell i s'hi afegeix més gent. Passem a través de tots els vagons fins allà on està el maquinista i li diem que aturi el tren perquè allà darrera s'hi començava a calar foc.

El MAQUINISTA COMENÇA A REDUIR VELOCITAT. Obro les portes i malgrat el tren està en marxa, saltem a fora.

La zona on baixem és boscosa. Els darrers vagons s'incendien. Hi ha gent que intenta baixar però n'hi ha d'altres que o poden perquè les portes estan tancades.

Un cop a baix, altra gent llença pedres amb tiraxines per intentar trencar els vidres i treure la gent de dins. Jo ho intento fent força a les portes i alhora pivant amb el puny, però el vidre es torna plàstic i no hi ha manera que es trenqui. Mentres tant, la gent que està a dins va morint-se i cremant-se lentament.

TOT ÉS NEGRA NIT.

Comencem a vagar per un lloc desconegut, ple d'arbres arraconats. també hi ha CASES fosques, edificis plens de vidrieres, de carrers oberts, basses d'aigua, plena d'animals mosntruosos. Hi havia una noia presonera i que nosaltres intem alliberar-la.".

Avui a la matinada hi ha hagut un acciden FERROVIARI A ALEMANYA, ho he sabut per la tele. Quan escrivia el somni he pressentit que havia passat alguna cosa.

L'accident ha passat DE NIT.

Pel voltant hi havien CASES.

El maquinsita, en el moment d'entrar a l'estació, HA REDUÏT VELOCITAT.

Comentaris (0)02-02-2012 18:39:30ONÍRICA

Massa bonic, impossible.

Divendres 31 de desembre de 1999.

He tingut un somni ben estrany.

He somniat que era a un lloc semblant a Sant Rafael. També amb monges però, jo podia córrer, caminar i pujar escales. El peu era normal. Hi anava amb la mare. Era un lloc força fosc. també hi havia la infermera d'ell, la xarnega "aragonesa". Em treien el guix. No em feien mal. Estava asseguda al llit que tenien a cures de St. Fèlix. Feia sol i el teníem de cara. Quin alleujament quan me'l treien (Quan m'he despertt era tot el contrari: portava guix i el peu em feia mal).

Comentaris (0)10-01-2012 18:18:38ONÍRICA

Peu girat

Dimecres 29 de desembre de 1999.

Avui he tingut un somni del peu, molt macabre.

És el primer que ja no porto guix. Això del guix ja està superat.

He somniat que estava dintre del dipòsit de cadàvers -amb aquells micròfons penjats al sostre-. Jo estava asseguda damunt d'una taula metàl·lica amb una aixeta incorporada i un desguaç. Al meu voltant tot de compartiments per guardar-hi els cadàvers. El Rochy no hi era. Hi havien 2 metges joves parlant del meu peu que s'havia d'operar...com que es GIRAVA S'HAVIA DE CORREGIR.

De fet, és un problema que intento corregir SEMPRE que me n'adono.

Comentaris (0)09-01-2012 19:10:13ONÍRICA

Guix III

Diumenge 12 de desembre de 1999.

Un altre somni al voltant del PEU.

És una altra variant.

He somniat que el peu dret podia fer els mateixos gestos que l'esquerre; estirar fent que la punta fos punxeguda, com les puntetes de les ballarines clàssiques. És clar, no portava guix... (Ja em va avisar el Rochy que el peu no serà mai igual que l'esquerre, no podràs fer els mateixos jocs...mai . Ni abans ni després de l'operació, marcada per a tota la vida!)

Comentaris (0)07-01-2012 20:16:47ONÍRICA

Mala Sor(t)

Dimcres 8 de desembre de 1999.

Avui he somniat a Sor Pilar, una bruixa de calibre (una monja de planta que em va amenaçar de treure'm els calmants si no menjava). Era una mala Sor(t).

Era xarnega, com la majoria del personal.

L'he somniat en el seu hàbitat, fotent bronques a tort i a dret. També he somniat a la Montse M.

Estava a l'hospital a la meva habitació 324. era de nit i la cambra estava en penombra, amb el llum general; la claror s'escampava pel sostre i difuminava l'ambient. -En el comandament, aquest llum era la tecla groga després del timbre, de color vermell-.

Del passadís hi pujava foscor total. Amb mi, hi havia, sorprenentment, la Montse M. De sobte, la porta s'obre i entra emprenyada la Sor(t) dels collons, Pilar: "Quiero hablar con vosotras". I desapareix. "Per què voldrà parlar amb nosaltres, què hem fet?". LLavors, nosaltres l'anem a trobar... Estava en un sala blanca com les bates de les infermeres. Aquestes estaven assegudes en unes taules rodones. Tot molt il·luminat. la dona, estava indignada amb mi, es veu... -igual que aquell dia que em va amenaçar-. Veia totes les infermeres, només els contorns, els rostres no: La Maria, Carme; les rentaculs: Carmen, Maite, Pilar, Trini, Lluïsa.... Després de donar vàries voltes sobre el tema, m'he despertat!

Comentaris (0)26-12-2011 19:02:59ONÍRICA

Guix II

Diumenge 5 de desembre de 1999.

Avui he tingut un altre somni o malson.

Avui he tingut un somni BESTIAL de tan real. El podríem anomenar Guix II.

Si ahir el guix se'm desfeia regalimant aigua blanca, avui, el guix em relliscava del peu, com qui li cau la bena dels ulls. Em desesperava. Oh, el guix m'ha caigut, què faré ara?, on aniré a trobar un metge, en un diumenge?. Dintre un altre somni, com dir, dintre del mirall, feia anar els dits i notava, evidentment, que el guix ja no hi era.

Quan m'he despertat aquest matí he mogut els dits per comprovar si portava el guix. Evidentment!

Veritablement, el guix em preocupa!

L'únic responsable? Rochy!

Comentaris (0)25-12-2011 21:27:28ONÍRICA

Oxímoron

Dissabte 4 de desembre de 1999.

Avui fa 7 mesos de la carta del Bibi i del Conseller del Primer Minestre pels afers de la Diàspora.

I també avui, el 1er somni pre-visita. Tot ben barrejat: Oxímoron...

El guix se m'estava estovant. Era el dia 10-12-99.

Em trobava dintre de la consulta -hi havia aquella infermera que no sabia què era posar el fil a l'agulla i l'he somniada tal com era-. I el rostre del Rochy? Ho he intentat. Fins i tot en els somnis no el veig, només l'esquena, les mans, els dits, l'enorme cos, les ulleres, els cabells, la bata...

M'havia de canviar el guix i tot l'ambient era blanc com a Sant Rafael, a més, era un lloc força gran. A sobre de la seva taula hi havia pastes seques i n'estava menjant. Després ha entrat una infermera jove i m'ha pres la tensió arterial -semblants a les noies de pràctiques de St. Rafael-. No li he vist la cara. Hi havia molta llum. M'han fet estirar i jo estava molt espantada. El guix era moll, queia aigua blanca.

Després he vist el carrer d'en Font i la Carretera de Barcelona -allà on hi havia una farmàcia- en el seu lloc, ara hi ha una xurreria. (De la mateixa manera que la sabateria del carrer d'en Font hi havia una altra xurreria).

Llavors vaig amb el Joel cap a la Carretera de Barcelona/Terrassa, prop del carrer de St. Ferran, on hi havia una zona científica, una mena de laboratori per poder veure sentir les "novetats" sobre Mart. Era una cabina tancada, però les primeres portes es podien obrir i l'última, no. Estava tancada en pany i calu. les portes eren fosques: verd, blau i negre... L'ambient del carrer era núvol llis blanquinós... De sobte se m'apareix, a trossos en Rochy i l'ambulatori...

Em costa molt de visualitzar el seu rostre. Ni les vegades que me l'he mirat reiteradament mentre em curava o mentre intentava demanar-li explicacions, amb aquells ulls tan penetrants que té, darrera del vidres de les ulleres. No em queda ni el seu abellidor somriure. RES!

Què hauria de dir, que m'agrada? NO!, és massa sec, però té una veu.... CALMA TOTAL.

Comentaris (0)25-12-2011 21:14:00ONÍRICA

El cel vestit de somni

19 de novembre de 1999.

Sortia amb el pare i uns col·legues a fer fotos. El terreny era pla i els camps ja estaven segats i eren d'un groc pàl·lid. Hi havien estructures metàl·liques abandonades (com les sitges enormes que es veuen a les pelis americanes de les grans planures de Arkansas o Texas) i alguna xemeneia. Jo intentava de fer ua composició amb tot allò que havia trobat. Però, quan avançava caminant, se'm perdia el punt de vista. Vaja, que era una foto de molt mal fer.

Quan es va fer de nit, havíme d'anara dormir en una casa d'un col·lega que ens posava a disposició. Estava situada en un poblet petit, quatre cases. A la casa no hi havia ningú i havine dit que els seus ocupants estave a Cambrils (?) A dins, hi havien diferents sacs de dormir de diferents colors clars: verd, groc, ocre, salmó i blau....

Aquest vespre, el cel s'ha vestit de somni. Tots els núvols que cobreixen la terra tenien el mateix to que els del somni. Els núvols cobreixen la terra i, els sacs de dormir, cobreixen el cos. M'he anticipat....

Comentaris (0)11-05-2011 19:25:18ONÍRICA

Tortura

12 de novembre de 1999.

El primer malson pre-operatori.

Haig d'estar 12 hores sense menjar: ja es nota!!!

Venia a veure'm un representant dels serveis secrets israelians. M'oferien una ensaimada ben brossa i empolsinada de sucre, cruixent i torradeta. Me l'havia de menjar; me l'acosto a la boca, però no me la menjo...

Són les normes.

Comentaris (3)29-04-2011 21:09:15ONÍRICA

Futur

8 d'agost 1999.

Avui he somniat al R (al qui dóna nom al blog) i altres metges especialistes en traumatologia i ortopèdia -peus-.

Es reunien i estudiaven el meu cas.

Deien, uns a favor i els altres en contra de fer-me aquella operació. Els fisioterapèutes hi estaven en contra, com sempre i, els carnissers, com sempre, esperant qualsevol oportunitat per obrir i olorar sang

Jo estava al mig de la discussió aferrissada.

Entre els dos bàndols, havia de decidir el meu futur. Em feia por triar cada una de les opcions perquè això equivaldria, si en triava una d'equivocada, un record permanent a la meva decisió. Una culpa que no podria suportar, en cas dque el dolor tingués memòria.

Comentaris (2)27-04-2011 20:32:40ONÍRICA

Por...

20 de juny de 1999.

Avui he somniat força, però només recordo la imatge més bèstia de totes, la que m'ha fet esgarrifar i que se'm obre com un futur incert. No serà pas la darrera. pel camí me n'esperen moltes.

Em feia mal el peu dret; mel mirava i veia que estava podrit com una patata vella i bruta.

Fins i tot hi havien teranyines...

La sabata també estava malament.

I el taló estava desfet.

Cap al final del somni he percebut unes paraules que m'han fet esgarrifar:

"PER SEMPRE".

I m'he despertat...

Comentaris (2)27-04-2011 20:18:10ONÍRICA