login
Inicia sessió

register
Registra't

Rocherades

Articles de la categoria: REFLEXIONS

Veritats...?

Diumenge 13 de febrer de 2000.

Un somni...

Un lloc estrany, semblava un edifici de diferents pisos, amb vies de tren, amb túnel a la manera dels ferrocarrils. També hi havien unes cambres que semblaven aules d'escola. eren semblants al laboratori fotogràfic del pare, de gran. Jo, havia de fer classe o entretenir un grup de nens i nenes. No tenia colors, els colors que havia d'usar per acolorir una mena de calaixos o compartiments rectangulars d'un paper de quadrets com els d'una llibreta. Gros, taronja, vermell i marró. (Hi havia llocs que em recordava el Joanot Alisanda, sobretot el pati). Volto per tot l'edifici. Intento desfer-me de qualsevol feina, de tots els colors

Després em vénen a trobar perquè hi ha una dona estirada a terra plena de sang, està ferida. "Què hi puc fer, jo si amb la sang em marejo?"; "Només tu ens pots ajudar, no hi ha ningú més. Les altres que ho podrien fer tenen feina...tampoc no n'hi ha per tant...". No sabia què li passava a aquella dona, una noia potser més gran que jo.

Al final aconsegueixo trobar alguns colors...

Diuen els dels horòscops que el groc és el meu color. El groc és el color dels somnis eteris. El color que neutralitza la fortor del vermell, color que impera la violència -I encara em diuen "Radical"-. Un somni ple de neguit. Deambulo per falta de colors -com el personatge d El perfume, que cerca olors-, colors que escalfen la indiferència. Colors que xoquen blau-groc = verd, un color més aviat neutre.

Malgrat tot el que sento pel meu Traumatòleg i que sé que NOMÉS és passatger -o dit d'una altra manera- és una mera d'idealització sense contingut perquè només m'agrada com qui s'ha tret un pes de sobre...o no?

Simplement ell és per a mi com la Blastoestimulina del meu peu: Aleshores ell és Rocheraestimulina

Comentaris (0)10-05-2012 21:02:52REFLEXIONS

d d'Astorga

Dijous 3 de Febrer de 2000.

Avui he arribat fins la Plaça Barcelona.

La d minúscula del Rochy és semblant a la d del contracte d'Astorga dels segles XV-XVI. El palet es veu de cap per avall.

El peu se m'infla i és molt desagradable.

Ara estic escoltant Noa i sent molt millor que abans. Ho sento més interesssant, tant que m'han tornat les ganes d'anar a Israel.

Avui, la vella ha tingut una tarda de perros. Insuportable.

Tinc ganes que el dia 4 es converteixi en 11. Això només pot passar en els somnis.

Comentaris (0)02-02-2012 17:51:55REFLEXIONS

No tenen quòrum

Dimecres 19 de gener de 2000.

Ahir va venir la Ramona. Es pensava que encara anava a l'isntitut. se li deu haver parat el temps.

Em va comprar una caixa de bombons artesanals, de marca.

Em va demanar com s'escrivia el seu nom en hebreu -es veu que tothom sabia que m'agradava aquesta llengua...- i altres noms. Natàlia o Lídia. Em va ensenyar uns dibuixos fets per la seva filla, la que va morir per culpa de les drogues. També em va deixar un llibre de Noah Gordon, El Xaman, traduït al català. Ahir mateix ja el vaig començar! I nosaltres li vam deixar "Victòria catalana de 1705", història de Catalunya. Té la síndroma de culpabilitat, com si els catalans fóssim culpables d'alguna cosa.

M'han arribat dues cartes.

La primera és una reminiscència de la xerrada del Marià Carbonell a St. Benet de Bages, La Pastoral Universitària del Bages. No tenen quòrum..

L'altra és de la CUP que ara venen amb aires de nacionalistes independentiistes i d'esquerra. Impossible anant amb ICV. Hi intervindran l'Ignasi Riera, en Carles castellanos i una noia valenciana. Evidentment no hi aniré pel peu.

han vingut de l'ajuntament per la denúncia que vam fer perquè els vessinus ens havien provocat una esquerda a l'habitació de la vella. és com si no haguéssim fet res. Ells se sortiran amb la seva, són INTOCABLES!

Avui acabo la llibreta. 2 mesos. 20 de novembre de 1999 al 19 de gener 2000.

Demà se'ns acaba la BONA VIDA, ens vé la vella.

Comentaris (0)18-01-2012 20:35:37REFLEXIONS

"Wanderer"

Diumenge 16 de gener de 2000.

Ara estic escoltant la Bella Molinera de Schubert per catalunya Música que aquesta emissora va enregistrar a l'illa Diagonal. El Wanderer, el caminant, el que faria jo si pogués.

És molt suggerent com els poemes de Màrius Torres. Com l'Última rosa, la poncella de novembre, l'última que es bada. L'última rosa, el darrer amor... pel novembre l'amor es panseix però pot renéixer de les brases.

Puc gaudir de la Poesia però per contra no puc crear Poesia perquè tinc les paraules encallades al pensament...

Cap allà a les 14:00 p.m. han trucat per telèfon. Demanaven per la vella. M'hi he posat jo. han dit que el diumenge vinent la vella tenia hora a l'Hospital de Sabadell a 8:30. Fins i tot ho hem comentat amb la mare. que estrany, els diumenges no fan visites! Serà alguna bola de les xafarderies del veïnat. A més, en comptes de demanar per la Maria LL. només han demanat pel seu nom de pila... Serà cosa de la Conxi, filla d'aragonesa!

Comentaris (0)18-01-2012 20:21:41REFLEXIONS

Esdeveniments

Dimecres 5 de gener 2000.

Ahir va fer 8 mesos de la carta amb foto del Netanyahu, molt més petita que la de l'Elsa però amb carta i signatura autògrafa de Bobby Brown, Ministre del Primer Ministre pels Afers de la Diàspora, cosa que ella no té. He he...

Ahir, també vaig trobar el diccionari d'anglès que estava cercant feia dies. La paraula en qüestió és Prone, semblant a la paraula que fa servir en Rochy a l'informe de l'alta: "Pronado". Significa INCLINAT. En català podria ser porn o pronació.: Rotació de l'avantbraç, fent que la mà s'obri en un costat a un altre. El meu peu estava inclinat.

Els espanyols no paren. Van tornar a detenir independentistes bascos i, ara demanen ajuda als ciutadans bascs perquè siguin ells que descobreixin els cotxes bomba que E.T.A. prepara per l'ocasió. Espero que no els trobi la sorpresa! Millor que se la trobin, però que sigui massa tard perquè llavors farien un gran favor als ciutadans bascs!

Ehud Baraq continua donant-se pel cul; al seu costat, Rabin, encara era massa bon xicot...

Els russos no s'esperaven que els sortís tan difícil això de conquerir Grozni. Que es fotin!

Comentaris (0)16-01-2012 19:33:28REFLEXIONS

Afers internacionals

Nadal 1999.

El NAZI de l'Aznar ha anat de visita a Israel. Primer anirà, per quedar bé, amb els israelians i, el plat fort, amb aquell terrorista que l'han elevat a Cap d'Estat: Arafat. I com és sempre tradició, -de mala política carecterística d'ell- a cada part, parlarà malament de l'altre. Ui, Baraq, l'Arafat és un terrorista. Ui, Arafat, els jueus són uns criminals!, etc.

A més, per acabar-ho d'adobar, en missions estrangeres n'ha dit una com un campanar:

"La pau no s'aconsgueix amb dinamita". Dubto que estigués pensant amb "Palestina"...més aviat diria, que amb la seva obsessió: ETA. Els franquistes i els àrabs sempre s'han entès molt bé. Ja a l'any 67, amb el ministre d'estrangers espanyol i franquista, López-Bravo va donar el seu suport incondicional a Egipte en la Guerra dels 6 dies. Tot un esdeveniment: un documental francès sobre aquesta guerra va afirmar que Israel, la guerra la van tenir guanyada en un tres i no res. Els 6 dies era per assentar les posicions però allò important, les forces enemigues van quedar destruïdes abans no acabessin d'esmorzar. Chapeau!

Una vegada en "Donks" ens va dir: A La Vanguardia -potser hauria d'haver dir, EL PAÍS- va sortir una caricatura en que es veia l'Aznar agafat de la maneta amb Arafat....No podria ser d'una altra manera. Quan veig la imatge de Franco bavejant d'emoció donant la mà a Hitler fred i malhumorat -va afirmar que no suportava Franco perquè era impuntual!-, veig sense proposar-m'ho l'Aznar amb Arafat. Dos feixistes, per segona vegada en la Història.

Hitler va ser ajudat pels àrabs en la legió estrangera de la Wermacht. Justament Abdel Kader, un dels líders "palestins" cosí del Muftí de Jerusalem hi va anar. recordem que Franco anava escortat per la famosa guàrdia mora. Acabada la guerra, un cop van pujar els nazis al poder, al 39, a sabadell hi havien moros asseguts de manera informal en cantonades. Les dones catalanes, espantades deien: Sobretot, les dones que porteu dents d'or, no els saludeu, no els rigueu, perquè si us les veuen us les arrencaran! Tampoc no és ben bé el mateix que Hitler, però vull dir, que els espanyols -dretes i esquerres- sempre han sentit predilecció per aquesta gent tan bàrbara.

Els Txetxens han fet escalibada de russos: 600 membres de les forces d'assalt. Nois, no gasteu gaires municions, que encara en queden!

Comentaris (0)09-01-2012 18:54:44REFLEXIONS

Parèntesi

La veritable història de "José Martí".

Així era tal com ho escrivia l'oncle del meu pare, però, tal com era la seva germana, i mare del peu pare, la Dolors Martí Morera, ella ho hauria escrit en català: Josep.

Aquest senyor va morir, segons unes informacions dites molt fluixet, dintre d'un cinema X. Ell era diabètic i, encara recordo quan venia a casa i es prenia un cafè. Ja teníem la sacarina a punt. També li agradava molt el verd i el picant i, se suposa que en un moment d'eufòria, va anar al cinema a divertir-se i s'hi va quedar. Hom pensa que va ser una mort "dolça".

Ell era del morro fort. es creia totes les bajanades que deien dels socialistes: eren d'esquerres.

També, en deia d'altres que, si ara visqués se'n tornaria a la tomba pitant perquè no voldria reconèixer res del què diuen certs llibres. Parlant-ne amb el meu germà, sempre recordem les seves ximpleries apreses com un lloro: Si la URSS estaven com estaven era culpa de la CIA i el Vaticà. El que no va poder saber perquè es va morir molts anys abans no sortís un llibre sobre les experiències d'uns metges allà, a la URSS, que deien tot el contrari: Si hi vivien malament era per culpa d'Stalin. Fins i tot, una de les màximes de la nomenclatura, la mare del Mercadé, assassí de Trostki, havia afirmat que "Com era que tant de temps s'havien cregut tota aquella mentida!".

"Que tenen a veure els collons amb el rosari", deia i, jo li vaig contestar: QUE TENEN BOLES.

Comentaris (0)07-01-2012 21:05:39REFLEXIONS

Fer temps

Dimecres 15 de desembre de 1999.

Avui el pare ha hagut d'anar al Taulí a parlar amb una de les bruixes assistents socials. La mare es va aesverar MASSA.

Ara necessiten un informe mèdic del meu Rochy que digui quant de temps necessito per recuperar-me. Se suposa que de 3 a 6 mesos, però la Vella només s'hi podrà estar 1 o 2 mesos ingressada.

A 3/4 de 4 ha anat a veure el Rochy per demanar-li un informe. Jo estava tant nerviosa com hagués estat jo la que hi anava! Com s'havia d'esperar, no hi era perquè els dimecres no ve: només dimarts i divendres.

Avui el matí ha vingut la Dolors Martí, cosina del meu pare, ja que ella és filla del seu oncle. Ha vingut a donar-li les gràcies per haver fet una mica de parlament en el funeral del seu pare. A més ens ha portat un pastís de ieme cremada que serà recordat com una de les visites més reeixides....

Comentaris (0)07-01-2012 20:49:26REFLEXIONS

Coses

Dilluns 13 de desembre de 1999.

Ahir tot el dia em va fer MAL la cama. Es notava que feia el mes de la intervenció. Aquesta matinada m'he llevat per pixar i he perdut l'equilibri, cosa que m'ha fet picar la planta del peu enguixada, a terra. Me n'he sentit ja que després no he sabut trobar la posició a dins del llit. M'ha costat adormir-me de nou.

M'he fet mal. Si no et mous no passa res.

Ahir ni asseguda, ni estirada al llit, ni dreta "caminant" o sense recolzar el peu a terra. Al moment d'asseure'm ja sortien les inflors.

Els paletes dels vessinus ens han provocat una esquerda a l'habitació de la Vella, que va de dalt a baix. Ma mare vol saber si tenen permís d'obres.

El Joel ha anat a Barcelona a classe al Liceu i si tornant té temps, passarà pel carrer Sant Quirze a preguntar a una gent que té una botiga, sobre l'esdeveniment ocorregut el dia 25 de novembre -crisi comicial- a la Plaça de Sant Jaume, ja que aquella dona hi estava per les immediacions. Això servirà per explicar-ho al Dr. castell i prendre mesures perquè no sabem res de la visita al Taulí.

Ahir van trucar els "Amadeus". Volien saber què ens havia dit el Rochy.

L'Assumpta -Sunteta- encara no ha trucat ni ha vingut. Li deu fer molta mandra haver de venir; prou que va trigar a venir a l'Hospital, una mica més i no em troba.

Comentaris (0)07-01-2012 20:39:03REFLEXIONS

Què és l'Amistat?

Dissabte 11 de desembre de 1999.

Somniar amb persones que abans pensava que érem amigues meves, crec que podria ser una mala senyal. la Chessy i l'Elsa. Em podria preguntar si alguna vegada n'he tingut alguna.

Quan estava sola, sense conèixer a les dues Martes, sense parlar amb l'Elsa, ni dirigir la paraula a la Blanca, sense confiar en ningú i fent-m'ho jo sola, em sentia millor. Sense demanar favors ni excuses. No demanar res a canvi de res. Em pregunto, fins a quin punt l'Olga és amiga meva...I la Laura, què?

Comentaris (0)07-01-2012 20:11:34REFLEXIONS

"Estampida de cavalls"

Dimecres 8 de desembre de 1999.

Ahir per TVE-Sant Cugat van dir que la Mars Polar Lander només "havia sentit soroll de silenci". Ja m'estranyava a mi que sentissin res!! A més de copiar-se de mi, clar. Soroll de silenci sento... Un vers d'un poema que vaig comprondre en una classe de la Núria Llorens a Història de les Idees artístiques II. Parlaven dels poetes anglesos del S. XIX i fins i tot en va llegir un. A mig va parar i va dir: No sentiu sorolls a fora? A fora tot estava silenciós! Era un dia primaveral del mes d'abril; els pollancres estaven florits, fulles platejades al sol. Naturalesa viva...quin rotllo fer classe!

Nova comparació per al Rochy: Quan camina fa tant soroll que sembla una estampida de cavalls al galop i al trot.

Comentaris (0)26-12-2011 19:11:59REFLEXIONS

Si ho sabés l'Elvira...

Dimarts 7 de desembre de 1999.

Demà farà 10 ANYS de la voladura de 6 txakurrak a SABADELL. Quan en J.F.E.U. va aparcar en doble fila i quan va fer detonar la càrrega en el moment que passava el furgó que anava a la feina al Camp de la Nova Creu Alta. El furgó va passar arran i aquest arran en van perdre 6. (avui dia encara no han cobrat les indemnitzacions...).

Quatre vidres trencats (inclosos els de casa la Rosaura) i desperfectes, entre ells, alguns ferits. Qui va trucar fent la reivindicació de l'acció va demanar disculpes pels ferits, tot desitjant una prompta recuperació. (Per cert, els terroristes palestins, han demanat disculpes pels ferits qua han ocasionat?).

En aquells dies posteriors, el meu gran desig era poder-me'ls haver trobat al tren, a l'autobús, parlar amistosament...però no va ser així.

També vaig saber la fòbia policial que es respirava: A prop de l'Institut van trobar un cotxe abandonat i de seguida, un home -xarnego- que passava per allà, va avisar a la policia. Ui, quina por.... D'altra banda, vaig saber per les meves companyes que els Nazis de l'institut em volien linxar. Però no va passar res ja que es van xivar als profes i ells em van protegir!, tot i que alguna porfessora com l'Elvira F. era partidària de suspendre'm només per la manera que pensava. (Doctrina Logse: si un professor descobreix que un alumne bo està a favor d'aconseguir la independència a través de mitjans de la lluita armada, s'aconsella suspendre'l com a mesura de pressió -o xantatge-. No aplicable a l'ultra dreta ni als atemptats dels palestins!). (Poc s'ho pensa l'Elvira aquesta la fortuna crítica d'alguns dels seus col·legues, com a docent....).

Comentaris (0)26-12-2011 18:42:44REFLEXIONS

Ineptes!

Dilluns 6 de desembre de 1999.

Fa un parell de dies que el Planeta MART està silenciós. El poc "aire" que deien que hi havia i llur soroll s'han esvaït.

UN ALTRE FRACÀS!.

Me n'alegro. És allò que es mereixien. què es pensen que poden fer realitat els seus somnis infantils i alhora imperialistes de trobar aigua i soroll a Mart?

Els micros han emmudit. Perfecte! En comptes de fer volar coloms a l'espai millor que es quedin tocant de peus a terra! Amb la gent que ho necessita...

Van dir que, a part dels ERRORS ESPACIALS, també n'hi han de mèdics! Aquest darrer és el segon en causes de mortalitat als EEUU. Ara entenc perquè la noia de Miami no sabia què era el PERONÉ!.

No m'agradaria que m'operessin als EEUU. Deia en Ramon Rovira que una de les causes de mortalitat era perquè no són a temps de descobrir quina malaltia tens a temps o saber-ne fer el diagnòstic i receptar els medicaments adequats (amb la Vurra no cal sortir a fora...), sobretot aquells relacionats amb el càncer.

Segur que hi deu haver alguna màfia relacionada amb les empreses de medicaments i, un gran interès per sobre el mèdic, de folrar-se econòmicament. segons en Josep Maria Solé i Sabaté, una vegada que havia anat als EEUU s'havia trencat un dit i li feien moltes proves que no tenien per propòsit curar-lo: RX al tòrax, cardiogrames, etc. "Ep, nois que només m'he treencat un dit, per què tot plegat?" Molt fàcil: allà TOT ÉS PRIVAT.

Suposo que els títols es deuen donar com a xurros. De tant en tant n'hi deu haver un de bo i la resta, merda!

Comentaris (0)25-12-2011 21:45:05REFLEXIONS

"...Estaven bones!"

Divendres 26 de novembre de 1999.

El Joel es va estar a Santa Fe (Taulí), tota la nit en observació; aquest matí, en Joan i el meu pare l'han anat a cercar.

Es trobava dèbil.

Ahir es va "desmaiar" per les immediacions de la Plaça de Sant Jaume (Sabadell). Es va mig enterbolir i va perdre el coneixement.

Quan van trucar, encara estava insconscient. Al despertar-se, no recordava res: AMNÈSIA.

Ens ha fet un relat a trompades ja que no recorda ben bé com va anar tot; a trossos. Per exemple, no recorda quan el van recollir amb l'ambulància. quan es va despertar: no sabia on era, ni què havia passat, què havia menjat i on anava. Va haver de fer memòria per poder lligar caps.

Ha dit que el metge que el va atendre, per sort era català -insular-, que era molt amable i explicatiu (igual que el Rochy)...

Ara està assegut a prop de la taula i té son.

S'ha canviat de pantalons tacats de vòmits; va vomitar vàries vegades.

De santa Fe (Taulí) han de trucar per dir-li quin dia té hora amb el neuròleg. S'espera que sigui aviat.

Allà va convulsar dues vegades.

Quan el pare va arribar ahir de l'hospital, ja va dir que el Joel es trobava millor.

"Les infermeres estaven bones!". Això és un bon senyal.

Aquesta nit he dormit a trompades. Em despertava cada vegada que el peu em feia mal.

Rochy, què em vas fer?

Comentaris (0)21-12-2011 21:33:37REFLEXIONS

Comitiali morbo bi correptus est

Dijous 25 de novembre de 1999.

En va passar una!!!

Mentre acabava d’escriure les darreres vivències, cap allà a les 9 del vespre han trucat de l’Hospital de Sabadell: havien portat el Joel a Emergències. Havia sofert un desmai...

Ma mare s’ha atribolat molt i li ho ha comentat al pare que acabava d’arribar. Ell se n’ha anat volant!

Un pèl més assossegada, ha pensat a trucar un dels seus cosins –el que va venir a veure’m el dia que va nevar-. Hi anirà. Més tard ha trucat informant a la mare que el Joel havia patit un atac epilèptic. Aleshores he recordat una cosa que m’ha dit el meu germà a l’hora de dinar: “Malgrat que he begut poc vi, em trobo enterbolit” (sort que no ha agafat el cotxe, perquè sinó...). Al cap d’una estona ha trucat el pare dient que havia repetit l’atac. En total dos! Comitiali morbo bi correptus est. Ara són les 9:45 i el Joan ha vingut a buscar ma mare per dur-la a l’Hospital. Està desfeta! I jo, sola i nerviosa.

Comentaris (0)18-11-2011 23:29:37REFLEXIONS

Interrogatori

Això està fora del fil cronològic....

Dimecres 24 de novembre de 1999.

Al Rochy, com tota la majoria de professionals liberals, és a dir, Metges, se’ls veu fàcilment el llautó -nacional.

A tots, els surt la bena espanyola, tret dels ho són de debò. (casos ben coneguts per mi!).

N’hi alguns que volen ser simpàtics i intenten empatitzar amb tu, dient-me que són d’allò ben catalanistes –sobretot si duus alguna xapeta que ho indiqui.

D’altres com en el malaurat Marco, ja se’t treuen de sobre dient que ells no els agrada les imposicions, quan de fet, ja imposen quan parlen en castellà, etc.

En Rochy, va ser diferent.

Com que m’havia d’esperar vaig intentar “lligar” amb el noi de Madrid.

- Fa gaire temps que estàs a Catalunya?

- Un par de semanas.

- Doncs hauràs d’aprendre el català!

I surt en Rochy com si l’haguessin ofès i..

- Està de pas!

- Bé, doncs així no cal, oi?...i em va entendre perfectament!!!

Per ser a Catalunya “un par de semanas” trobo que em va entendre perfectament. N’hi ha d’altres que fa més de 50 anys i encara diuen: Cómo? Ej que no entiendo...

Comentaris (0)18-11-2011 22:23:38REFLEXIONS