login
Inicia sessió

register
Registra't

Rocherades

Articles de la categoria: ROCHERADES

Quin neguit!!!!

Divendres 28 de gener de 2000.

2/4 de 4 entràvem al consultori 5 però ell estava al nº 6. La primera part ha estat bastant breu.

La xarnega de la infermera, la Pilar, m'ha preguntat per què veníem i, jo li he dit, que si jutgem el què em va dir la darrera vegada, per treure'm el guix. Però és clar, una cosa és el que diu i l'altra, la que farà... Al final, em vaig assabentar que ni ell sabia què.

Com que no sabia què, el més segur era enviar-me a fer una RX de control per saber si era o no convenient treure, d'una vegada per sempre, el guix.

Un cop feta la RX ha començat el show.

D'entrada, la Pilarrrrr, aragonesa -tal com indica el nom i la manera de parlar- i la seva intolerància, m'ha dit que era RADICAL perquè sempre parlava en català amb el Rochy. Ella no és RADICAL que sempre em parla en castellà -o ho hauria de dir "aragonès?-. En quina llengua li hauria de parlar a un doctor català, en rus? En Rochy no ha obert la boca perquè la seva dona també és xarnega.

Per distreure el radicalisme espanyolista de la infermera, li he explicat l'anèctota de la yankee a Sant Rafael.

-Allà, als EEUU, no en diuen peroné sinó fíbula -ha explicat en Rochy.

També li he preguntat si la grapa es podria despendre.

-I tant que sí i l'injert....EMPELT. Llavors s'hauria de tornar a posar.

Quan ha arribat l'hora de treure'm el guix i veient que la mare faria més nosa que servei l'ha fet fora.

-Tothom fora!

Però el meu germa no s'ha mogut de lloc.

-Quin neguit!!! ja n'hi ha prou amb una malalta!-I tot continuant amb la Pilarr, ha dit: la Noemí no te la creguis que fa molta comèdia, només te la pots creure un 10%.

-Com a que a vostè no li han fet...

Com si sentís ploure.

Val a dir que no m'ha fet gens de mal.

-Amb què hauré de caminar, a partir d'ara?

-Amb unes sabates...

-Amb alça?

-No cal. Potser que portis bambes. N'has portat mai?

-NO. Com volia que en portés si el PEU no havia estat mai NORMAL?

Amb altres precs i preguntes ha deixar entreveure que canvia més que un girasol. Si abans em va dir que el PEU quedaria més petit, ara ha dit tot el contrari.

Amb tantes preguntes com li he fet, m'ha deixat anar si el tema mèdic m'interessava. Home, per desxifrar tot el merder se n'han de tenir moltes ganes....

Avui anava bonic. Pantalons foscos, camisa blavosa i corbata d'un color trencat negre i violeta.

Comentaris (0)28-01-2012 18:34:18ROCHERADES

"Homes..."

Divendres 7 de gener de 2000.

A 3/4 de 6 ja hi érem.

Un cop allà he dubtat si hi era o no. No el veia.

Em pensava que portava jersei, però no. Portava una camisa d'un groc ocre clar i una corbata que hi feia joc amb motius geomètrics, com un tramat tèxtil.

El temps s'ha escolat ràpidament i ara m'ha deixat un regust amarg d'haver-lo perdut.

Té els ulls molt negres i allò blanc de l'ull és molt concentrat. Són molt grossos, de mirada penetrant, incisiva de la qual provoca la paralització dels moviments emocionals. Deixo de ser.

M'ha preguntat:

-Què, com han anat els Reis?

-No sóc monàrquica!

-Però això és igual, mentre vinguin els regals...

La RX estava bé. Òndia, el Peroné!!!, me'n falta un tros!

-Aquest tros que falta, què és?

-És el tros que vaig fer servir per fer l'injert... Amb el temps ja es tornarà a regenerar (un be negre amb potes rosses!)

-Falca!

Aquest home sempre canvia d'opinió. El dia 31 em va dir que EM CANVIARIA EL GUIX i ara parla de TRAURE'L.

M'ha dit que, el mal que em farà quan em tregui el guix serà pitjor que no pas ara. Que hauré d'aprendre a tornar a caminar de nou. El mal, se soluciona caminant molt.

-De quin material està feta la grapa?

-Oh, però la grapa no es treu...

-Això ja m'ho fixo, que no es treu! Dic de quin material?

-Ah, de titani.

-I no pita quan passes per alguna màquina?

-No.

El 28 de gener serà el dia D. Em traurà el Guix?

Comentaris (0)16-01-2012 20:16:37ROCHERADES

Peu nou, roba nova

Divendres 10 de desembre de 1999.

A les 5 p.m. ja hi érem. A 5 mintus per dos quarts de 6. Ell només m'ha visitar el rècord de 5 minuts. Després d'esperar 5 minuts ha entrat ell tot rient de tot. -el Joem feia de "perritu" olorant-ho tot.

Quin plaer!

-Què com anem?

-Bé...si m'ho hagués preguntat el dilluns, hauria dit que fatal! Des del matí al vespre!

-Però ara no et fa mal?

-Ara no, al vespre, sí.

-Això ho deu fer perquè et mous molt...(què havia de dir..?)

-Doncs ma mare pensa que és just al contrari.

-Doncs serà perquè no et mous gens... (embolica que fa fort!).

-Avui m'he mogut força però cap al vespre el peu se'm carrega. El guix em baixa i se'm clava als dits.

-Bé, doncs, si el guix està bé ja demanaré que te l'aixequin el guix.

I m'ha enviat a fer una RX com la que em van fer a Sant Rafael. Abans d'acomiadar-nos fins al cap d'una estoneta, li hem comentat com n'era d'horrorosa la lletra. La carta/informe que ens va fer la vam voler desxifrar i a la farmàcia habitual no van entrendre res, per la qual cosa, ell va comentar que en no ser cap medicament els era més difícil entendre ja que poc o molt, els medicaments tenen un traç específic.

La mare li va comentar:

-"No hay mal que por bien no venga".

-Què vols dir amb això?

-Que des que la va operar ara té més gana (quan em van operar pesava 44 kg. Al llarg de tots els anys universitaris no vaig passar dels 44. Vaig entrar-hi amb 39,5 kg. No menjava gairebé gens). La roba que té ja no li entra...

-Millor: PEU NOU ROBA NOVA! Bé, fins després!

Comentaris (0)31-12-2011 20:49:18ROCHERADES

Es pot?

19 de novembre de 1999.

Tot el dia esperant l'hora agradable. En Rochy.

Ve sempre com si hagués sortit d'una capsa. Perfumat i ben vestit. Llàstima que sigui tant lleig. Tan gras, tan excessivament bronzejat. (Sor Consuelo, el coneix com "sí, aquel doctor morenito ")... avui portava una camisa blanca, americana i corbata amb casetes de colors. I les ungles ben arranades per no dir, arrodonides...

Ha vingut en mala hora perquè m'ha trobat amb els estris de menjar a les mans. Hora de dinar. Amanida, peix amb suc i bolets, pa...

Ara ja li començo a conèixer la veu. Quan la hi sentit al passadís, ho he deixat tot, he apagat la ràdio -feien una sonata de Beethoven- i el cor m'ha sortit disparat! Com més malament em trobava, fa una setmana, la seva presència em feia de calmant. Ara ja no tant...només quan ell està entre les quatre parets de l'habitació; quan parla, que parla poc; quan somriu, encara més escàs de trobar. És tan sec, tan tranquil, tan ràpid que em fa sentir incòmoda! Si pogués l'hauria retingut indefinidament, l'hauria xuclat talment com ho fa l'energia negra dels forats de l'espai.

M'ha tocat els dits i me'ls ha fet moure i, tot en 15 segons.... No em permet preguntar-li res, el temps se m'escola.

M'ha trobat bé el peu. M'ha dit que la setmana que ve, si tot millora al mateix ritme em donarà l'alta. "Com haig de marxar?"; "en cotxe". El dit petit el tindré bastant temps sense tacte -es veu que devia seccionar el nervi...-. Res greu, segons ell.

Les emocions m'han canviat. D'alegria intensa, a punt d'explotar, a gran tristesa quan ha sortit. La calor és un mal símptoma...

Avui ha vingut amb la Infermera i, abans d'entrar, ha trucat a la porta i ha exclamat:

-Es pot?

I jo emocionada:

-!

Comentaris (0)10-05-2011 17:17:15ROCHERADES