8 d'agost 1999.
Avui he somniat al R (al qui dóna nom al blog) i altres metges especialistes en traumatologia i ortopèdia -peus-.
Es reunien i estudiaven el meu cas.
Deien, uns a favor i els altres en contra de fer-me aquella operació. Els fisioterapèutes hi estaven en contra, com sempre i, els carnissers, com sempre, esperant qualsevol oportunitat per obrir i olorar sang
Jo estava al mig de la discussió aferrissada.
Entre els dos bàndols, havia de decidir el meu futur. Em feia por triar cada una de les opcions perquè això equivaldria, si en triava una d'equivocada, un record permanent a la meva decisió. Una culpa que no podria suportar, en cas dque el dolor tingués memòria.
Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.
jo tinc una infermera a la que estimo molt que diu que els millors invents després de la guillotina, són la xeringa i el bisturí. T'ho prometo!