login
Inicia sessió

register
Registra't

Rocherades

Reacció a l'estrès.

Dimecres 24 de novembre de 1999.

Hem arribat a un quart de dues a l’habitació.

La molt capulla de la Maribel ha consentit que ma mare em dugués amb la cadira de rodes, ella que no podia ni sabia com dur-m’hi! La molt mala peça ha preferit dur la carpeta metàl·lica de la HC que no pas la cadira de rodes, la molt senyora!. Jo li he dit: “si vols t’ho porto jo, això!”, però es veu que no m’ha volgut entendre.

A l’habitació ja m’havien posat el dinar sobre la taula, només calia obrir la tapa i començar a endrapar!.

Això mateix he fet.

En solitud, m’he desfet en llàgrimes.

Havia d’esbravar-me després de tanta tensió, necessitava un tub d’escapament...

He plorat bastant. Estava desfeta!!!!.

Un cop alleugerida de tot el pes del què m’ha portat el dia intens, he començat a dinar:

Patates amb suc de tomàquet i pebrot, pèsols i mongetes tendres.

Conill amb bolets i ceba –que no m’ho he pogut acabar.

I raïm.

Un cop ha tornat ma mare de dinar, hem comentat la jornada i ens hem acabat els bombons de l’Assumpta.

Jo he llegit fins les 6 p.m., hora en què m’he acabat el llibre que em va regalar la Mercè.

El último judío de Noach Gordon: feia 3 mesos que havia acabat de sortir!!

M’ha agradat força, però el final m’ha decebut bastant.

Comentaris (0)17-11-2011 19:55:32DIA D

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: