Ness
per en 31 Desembre 2011
564 Vistes

Divendres 10 de desembre de 1999.

A les 5 p.m. ja hi érem. A 5 mintus per dos quarts de 6. Ell només m'ha visitar el rècord de 5 minuts. Després d'esperar 5 minuts ha entrat ell tot rient de tot. -el Joem feia de "perritu" olorant-ho tot.

Quin plaer!

-Què com anem?

-Bé...si m'ho hagués preguntat el dilluns, hauria dit que fatal! Des del matí al vespre!

-Però ara no et fa mal?

-Ara no, al vespre, sí.

-Això ho deu fer perquè et mous molt...(què havia de dir..?)

-Doncs ma mare pensa que és just al contrari.

-Doncs serà perquè no et mous gens... (embolica que fa fort!).

-Avui m'he mogut força però cap al vespre el peu se'm carrega. El guix em baixa i se'm clava als dits.

-Bé, doncs, si el guix està bé ja demanaré que te l'aixequin el guix.

I m'ha enviat a fer una RX com la que em van fer a Sant Rafael. Abans d'acomiadar-nos fins al cap d'una estoneta, li hem comentat com n'era d'horrorosa la lletra. La carta/informe que ens va fer la vam voler desxifrar i a la farmàcia habitual no van entrendre res, per la qual cosa, ell va comentar que en no ser cap medicament els era més difícil entendre ja que poc o molt, els medicaments tenen un traç específic.

La mare li va comentar:

-"No hay mal que por bien no venga".

-Què vols dir amb això?

-Que des que la va operar ara té més gana (quan em van operar pesava 44 kg. Al llarg de tots els anys universitaris no vaig passar dels 44. Vaig entrar-hi amb 39,5 kg. No menjava gairebé gens). La roba que té ja no li entra...

-Millor: PEU NOU ROBA NOVA! Bé, fins després!

Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.